practiques GIMP

Aquest segut d'imatges han estat tractades amb el programa GIMP.

Aquesta imatge del Johan ha estat reduïda a 450x338 píxels de la següent manera:
Cliquem a imagen, escalar imagen i triem els píxels que volem que tingui la nostra imatge.

Aquesta altra imatge del Johan ha estat retocada, hem posat tota la imatge en blanc i negre menys el gorro i a continuació l'hem reduït de la següent manera:
A la caja de herramientas cliquem herramienta de selcción libre i anem seleccionant tota la part del gorro, a continuació anem a seleccionar, la opció invertir. Per canviar la part seleccionada de color, anem a colores, desaturar i quedara la part seleccionada en escala de grisos. 
Per últim reduïm la imatge com hem fet anteriorment, imagen, escalar imagen i posem 450x338.

En aquesta imatge del banus em fet com a la primera del Johan, només l'hem reduït.
Anem a imagen, escalar imagen i posem 450x338 píxels.

En aquesta altra imatge del banus hem retallat una part de la imatge, que és la que pugem al blog. 
Seleccionem la part desitjada amb la eina herramienta de selección de rectangulos, a continuació anem a editar, cortar i després obrim una finestra nova i cliquem a pegar. Aquesta nova imatge també la reduïm com hem fet amb les altres, imagen, escalar imagen i per acabar anem a imagen, tamaño del liezo i el fem coincidir amb les mides de la imatge.

En aquesta altra imatge hem fet desaparèixer un dels banus de la següent manera:
Agafem la eina herramienta de clonado , mantenint apretat contol cliquem alla on hi hagi color blanc i continuació anem pintant per sobre del banus, per facilitar la feina podem augmentar el zoom per aquelles parts amb més dificultat. Per acabar hem reduït la imatge a 450x338 píxels seguint la mateixa metodologia que amb les imatges anteriors. 

GIMP

GIMP és un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.


El GIMP pot ser molt útil per eliminar elements no desitjables de les fotografies de les sotrides lúdiques que fem amb el nens,per crear contes, per fer fitxes on ens interessa canviar el color o la mida de les imatges o per tractar fotos amb les quals farem un petit record pels pares i nens del curs.

DIGITALITZACIÓ

Podríem dir que la digitalització és basa en traduir una informació al llenguatge que l’ordinador entén, és a dir convertit la informació en seqüències numèriques que poden ser tractades per un ordinador. Aquest llenguatge que l’ordinador entén s’anomena codi binari( seqüència de “0” i “1”).  

És molt important aquesta traducció, ja que aquests arxius poden ser utilitzats per l’ordinador i d’aquesta manera permet transmetre informació a traves de les xarxes de comunicació, no es perd la qualitat i permet emmagatzemar informació ocupant el mínim espai.

Com tots aquests arxius son seqüències numèriques és fàcil manipular i recalcular els arxius,d’aquesta manera podem passar una foto en color a blanc i negre, canviant el nombre del píxels.

Conceptes bàsic d’imatge digital

Hi ha diferents tipus d’imatge:

-          Mapa de bits: la imatge es composa en un àrea rectangular a partir d’una matriu de punts anomenats píxels.  Aquest tipus d’imatge les generem amb una càmera, un escàner... i les podem  manipulem amb el Gimp o el photoshop d’Adobe.

-          Vectorials: composades a partir de vectors creats a partir de parells de punts. Les podem crear amb el Lnkscape o amb l’il·lustrador de l’empresa Adobe.

Molts programes com el Microsoft Word incorporen eines de disseny vectorial o apliquen el disseny vectorial a la galeria d’imatges.

Característiques imatges mapa de bits:

-          Grandària: quantitat de píxels que te la imatge. Es pot mesurar  amb la quantitat de píxels horitzontals per la quantitat de píxels verticals que té la imatge.

-          Pes: és el que ocupa la imatge en memòria, es calcula amb els Bytes o amb el seus múltiples.

-          Profunditat de colors: nombre màxim de colors que pot tenir una imatge.

-          Resolució: relació nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura normalment amb píxels.

S’ha de tenir present que totes aquestes imatges s’acabaran emmagatzemant i que per fer-ho hi ha diferents formats, per tant haurem de triar aquell que tregui el màxim partit a les nostres imatges digitals.

INTERACTIVITAT

Els ordinadors bàsicament eren màquines per fer càlcul, però han esdevingut a màquines per comunicar-nos.

INTERACTIVITAT

Hi ha diferents maneres de mostrar i organitzar la informació.

Els conceptes poden anar un rere l’altre o estar en llocs diferents, als quals s’arriba per punts de connexió.

Aquesta idea de mostrar els conceptes en llocs diferents va ser proposada per l’americà Vannevar Bush a mitjans dels s.XX per tal de millorar la comunicació científica. Aquest nou mètode calia que funciones com una ment humana, fent associacions d’idees. 

Va crear una màquina per posar-ho en pràctica però la tecnologia de l’època no va permetre fer-ho realitat.

Paral·lelament apareixen els ordinadors, aparells costos i complicats d’utilitzar, que només treballaven amb números, amb el pas del temps van començar a treballar amb textos, sons, imatges...

Ted Nelson va elaborar el projecte Xanadu, aquest és una xarxa similar a Internet. No es va poder fer realitat però va donar lloc diverses innovacions, com el terme hipertext ( model d’informació relacionada) i hipermèdia (model on apareixen textos, imatges, animació i sons tot junt).

A hipermèdia, els elements estan relacionats per enllaços que formen xarxes i aquestes xarxes es poden relacionar amb altres, però per dur a terme aquest projecte calia trobar la tecnologia adequada.

Un conjunt d’investigadors liderat per Douglas Engelbart  van inventar el ratolí, dispositiu que permetia la comunicació entre l’ordinador i la persona, una comunicació interactiva.

Els primers hipermèdia o programes interactius van aparèixer als anys 90 sobre cd-roms, alguns d’ells tenien un propòsit educatiu.

El programa hipermèdia amb més importància va ser el videojoc.

Qualitats interactivitat: visualitat, moviment, acció, reflexió, participació i sonoritat.

Amb Internet l’acció interactivitat es va multiplicar  i van aparèixer aplicacions educatives, socials i comercials.

La clau de la interacticitat és la interfície, es a dir el conjunt de grafismes i aplicacions que fan possible motivar a les persones a fer ús de l’ordinador.

Una bona interfície convida a interactuar.

Gràcies a tots aquests avenços avui en dia els mestres poden fer un de programes informàtics educatius que facilites l'aprenentatge a les aules

Interactivitat

CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE

Treball col·laboratiu: documents de Google

ORGANITZACIÓ DEL TREBALL EN GRUP

Organitzar-se per treballar en petits grups:

· Treballar de forma col·laborativa.

Hi ha interacció per part dels diferents membres, es prenen decisions conjuntament, el treball s’elabora i es revisa conjuntament de manera que tot el grup a treballat els diferents punts del treball i l’aprenentatge es més complet.

· Treballar de forma sumativa

El treball es divideix i es reparteix entre els diferents membres del grup. D’aquesta manera es estudiants tenen una visió parcial del treball i no queda un resultat homogeni.

TREBALL COL·LABORATIU AMB EL SUPORT DE LES TIC

Les tic ens poden facilitar molt la feina en un treball col·laboratiu, ja que ens permet fer interaccions entre els diferents components del grup. També ens pot ser útil per crear documents que hem de compartir amb el grup o  publicar-los a la xarxa.

Documents de Google és una bona eina per compartir i publicar diversos tipus de documents.

Aquesta eina de google pot facilitar molt la feina del claustre o de cicles superiors.

Les presentacions a l'educació

 LES PRESENTACIONS A L’EDUCACIÓ

Diapositives

En educació és habitual transmetre continguts utilitzant recursos tecnològics. Aquests recursos poden ser programes de presentacions com Microsoft PowerPoint.

Competències que es desenvolupen

· Capacitat de cerca, selecció, anàlisi i síntesi de la informació per transformar-la en coneixement.

· Facilitar la comunicació i el treball col·laboratiu i ajudar a l’aprenentatge.

Programes i serveis en línia per a crear i publicar presentacions

· Microsoft PowerPoint: és el programa més utilitzat i va integrat en la suite Microsoft Office.

· L’impress: alternativa lliure i gratuïta, integrada en la suite Open Office.

· Prestacions que ens facilita el servei on-line Google Docs: és un servei gratuït però no lliure.

· Slide Share o Slideboom: servei on-line que permet publicar presentacions però que no és lliure.

Com estan estructurats els programes de presentacions

Elements:

·  Diapositives: eix central dels programes de creació de presentació.

· Objectes: són col·locats a les diapositives (textos, vídeos, imatges...).

· Accions: conjunt d’instruccions que executem en relació als objectes.

· Transicions: efecte visual o sonor que s’estableix entre les diferents diapositives .

· Animacions: efecte visual o sonor que s’estableix als objectes i pot implicar l’ordre d’entrada i sortida de les diapositives.

Com utilitzar-les a l’educació

Hi ha dos metodologies diferents:

· Per transmetre la informació de manera clara i ordenada.

· Com objectiu de motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar...  

12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL

PROGRAMA POWERPOINT.

Els recursos tecnològics en educació no s’utilitzen de manera correcta. Avui en dia la majoria de professionals es limiten a llegir les diapositives una darrera de l’altre i d’aquesta manera no canviem de paradigma educatiu i per tant les NTIC no serveixen a la innovació en el camp de l’educació.

Podem diferenciar dos tipus de presentacions, una més tradicional, com les classes magistrals on el professor intenta transmetre la informació de la millor manera possible i una altre basada en el constructivisme, passant per un aprenentatge social.

Les presentacions tradicionals també presenten diferents avantatges i desavantatges.

Avantatges:

· Permet estructurar el discurs amb molta precisió.

· L’alumne sempre te a la pantalla una guia del que s’està dient.

· Es poden fer esquemes per facilitar la comprensió de les presentacions.

· Es pot inserir elements multimèdies com vídeos o sons.

· Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que aclareix el significat dels continguts.

Desavantatges:

· Massa informació en les diapositives que dificulta la lectura.

· El professor es limita a llegir les diapositives.

· No és te en compte l’estètica de la diapositiva.

· És te la tendència d’incorporar informació en excés i els alumnes no la assimilen tota.

· No segueix el mateix ritme l’orador que l’oient.

Com fer un ús creatiu del PowerPoint?

Perquè una presentació sigui innovadora ha de seguir uns trets bàsics:

· Presentacions que busquen la interacció entre el professor i l’alumne i a la inversa.

· Presentacions que incorporen elements audiovisuals.

· Presentacions que faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.

· Presentacions que faciliten l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts.

Ús creatiu i multimedial del PowerPoint

L’ús dels recursos multimèdies és un dels avantatges de les presentacions, però hem de saber fer un ús creatiu.

Alguna d’aquestes idees creatives són:

· Crear una bona navegació per la diapositiva de manera que es fes possible l’accés aleatori a qualsevol imatge i així adaptar el ritme de la presentació amb els alumnes, d’aquesta manera fugim doncs del discurs lineal.

· El PowerPoint també pot ser utilitzat pels alumnes en diferents aspectes, ja que es pot fer servir per crear material escrit, crear esquemes, posar marcs a les fotografies...

· Crear interacció amb el grup, posant preguntes a les diapositives sobre el tema treballat  o fins i tot posant termes erronis perquè l’alumnat els detecti.

· No cal que el mestre porti les presentacions acabades a  classe ja que construir-les entre tots es una bona forma d’aprenentatge.

· El PowerPoint pot ser molt útil per explicar contes als infants ja que els pots mostrar el personatges, els sons, els decorats...

Però el més important a l’hora de fer ús d’una presentació és la creativitat, ser  flexible i sobretot pensar en l’alumne i  en com aquest aprèn.


El Power Point com a eina educativa pot estar molt bé sempre i quan el mestre sàpiga fer un bon ús, per tant crec que és important para atenció a l'hora de crear una presentació amb finalitat educativa